El racó més fosc


– Et posaràs bé.

Ella no contesta, roman amb els ulls tancats mentre el seu marit, el seu amic, l’observa amb rostre torbat. «Et posaràs bé, amor meu» insisteix, amb l’imperiós desig de creure en les seves pròpies paraules. La cambra es manté en penombres, encara que sempre existeix un racó on les ombres encara poden ser més negres, abocant-s’hi amenaçadores, esperant l’ocasió de cobrar vida.

Invisible, latent, la Segadora de vides aguaita des d’aquell racó opac, disposada a cobrar-se l’ànima que ha vingut a buscar. Les llàgrimes abocades pels ulls de l’home, el dolor marcat en el pàl·lid semblant de la dona, Ella no entén de sentiments; dolor, amor, tristesa, nostàlgia, totes elles són paraules buides per a l’Àngel Exterminador. Ningú seria capaç d’apreciar com les seves ossudes mans s’alcen a poc a poc, els braços s’estiren buscant la vida que enveja, que anhela devorar. S’acosta el moment.

La dona no és conscient d’aquesta presència, ni tan sols s’adona que ha sonat el timbre i que el seu marit ha anat a obrir la porta. Ara les tenebres custodien el seu somni. Se senten sorolls al vestíbul, alguna cosa succeeix. El marit torna a entrar a l’habitació, però un ganivet pressiona la seva gola. Darrere seu, un home amb cara de rata l’empeny cap a dins, subjectant-lo d’un braç.

– Qui és aquesta? La teva dona?
– Està molt malalta, si us plau, no li facis mal. Et donaré tot el que tenim.
– Calla i porta’m les joies. Si intentes fotre’m, la mato.

El lladre deixa anar a l’home i s’acosta fins la dona que roman amb els ulls tancats, aliena al que succeeix al seu voltant, no nota res quan li arrenquen el collaret d’una estrebada, ni quan li treuen l’anell del seu dit de forma violenta. El tipus envolta el llit per comprovar si ella té alguna polsera en l’altre braç.

Sense avís previ, el lladre sent un fort dolor al pit, nota com una mà invisible li estreny el cor i l’esprem com si fos una llimona extraient-li fins al seu darrer alè de vida. La Parca obre el seu puny alliberant la seva presa, que cau al terra a plom. En sentir el soroll, el marit que estava buscant les joies a l’armari es gira aconseguint veure com una ombra torna a les tenebres d’aquell racó al qual mai arriba la llum.

La Mort ha vingut a cobrar-se una vida i la seva gana ha estat sadollada… de moment.

JAP Vidal:
Related Post

This website uses cookies.