El caçador de núvols

– Bona nit, Laia! Que somiïs amb...amb qui?
– Avui amb l’Amparo i el Max.
– Molt bé. Els hi diré que aquesta nit somiaràs amb ells.
– No tanquis la porta, papà! Em fa por!
– A veure…no, no hi ha ningú.
– I el caçador de llàgrimes?
– No, tampoc, pots dormir tranquil·la. Bona nit, preciosa!
– Papà, no t’he dit el que he somiat aquesta nit!
– I què has somiat?
– Doncs he somiat que quan tu estaves a la feina hi havia un home que em protegia.
– Un home?
– Sí, era com el caçador de llàgrimes però amb sabates verdes i no pas vermelles.
– Que curiós! I què més?
– Doncs que també és una ombra, però es una ombra bona.
– I té nom?
– El caçador de núvols.
– I per què es diu així?
– Doncs per què camina sobre un núvol.
– M’agrada la idea. Caminar sobre els núvols és una forma de definir la felicitat. Pot ser l’antítesi perfecta del caçador de llàgrimes.
– Què és això?
– Doncs que és el contrari. T’agradaria una història amb el caçador de núvols?
– Sí, papà.
– Doncs m’ho apunto. Què tremoli el caçador de llàgrimes! Visca el caçador de núvols!

Wambas:

This website uses cookies.