• Saltar a la navegación principal
  • Saltar al contenido principal

JAP Vidal

Relatos fantásticos y de misterio de JAP Vidal

  • Relatos
    • El año de la rata
      • El año de la rata
      • El año de la rata – Héroes
      • El año de la rata – Fe
      • El año de la rata – Amuletos
      • El año de la rata – Perdidos
    • Castellano
      • 2020
        • Y la venganza surgió del mar
        • Las diez patas de Carcinos
        • El vividor
      • 2019
        • La duda de Orfeo
        • Amor multiversal
        • Save our souls
        • El alma amputada
        • Max
        • La variable
      • 2018
        • A través de la ventana
        • Mientras te recuerden
        • La belleza de las estrellas fugaces
        • Enlazados
        • Metamorfosis
        • La Momia
        • El ente sombra
        • Mientras haya un lobo vivo
        • Hermes Wings
        • El evangelio perdido
        • Neska
        • Las marionetas del Poder
        • Derechos de imagen
        • El maldito cuadro maldito
        • Carnival Killers
        • Luz
        • Un mundo ingrato
        • Simpatía por el reo
      • 2017
        • El último hombre bueno
        • La sonrisa de Nahia
        • Mis mejores deseos
        • El pollo
        • El rebaño
        • La maldición de Ramsés
        • Macabro placer
        • No matarás
        • La castañera
        • El invierno ha llegado
        • Llueve sobre mojado
        • TU LIBRO
        • Aplicando la ley proporcionalmente
        • Tú decides
        • El antropófago del Gayxample
        • El cácaro
        • Piel
        • La bala que no oiga llegar
        • En vivo entre muertos
        • Back in Black
        • Ocho horas
        • A puerta fría
        • Inés
        • Noche de difuntos
        • La lista del dragón
        • El hombre eterno
        • El vigilante de noche
        • El clérigo
        • El rincón más oscuro
        • Kaiju, la bestia.
        • Diablo
        • …a hierro muere
    • Català
      • L’evangeli desaparegut
      • La Neska
      • El somriure de la Nahia
      • El ramat
      • Tu decideixes
      • La bala que no senti arribar
      • El vigilant de nit
      • El racó més fosc
      • Kaiju, el monstre
      • …d’espasa té de morir
    • English
      • Kaiju, the monster
      • Evil Tramp
      • …dies by the sword.
  • Lecturas
    • Muerte sin resurrección (Roberto Martínez Guzmán)
    • La arena del reloj – Mayte Esteban
    • 50 palos – Pau Donés
    • Un café a las seis – Pilar Muñoz
    • Leyendas de la Tierra límite : Las Tierras Blancas
    • Un cadáver muy frío – Ana Bolox
    • Lectores aéreos – Gabriella Campbell
    • Un hotel en ninguna parte – Mónica Gutiérrez
    • Siete libros para Eva – Roberto Martínez Guzmán
    • El silbido de la serpiente
  • Bibliografía
    • El autor
    • 50/30 Historias para el camino
    • La librería a la vuelta de la esquina
  • Agradecimientos
  • Política de privacidad

Catalunya

Tú decides

30 septiembre, 2017 by JAP Vidal Deja un comentario

– ¡Alto! ¡No lo hagas!

El potencial criminal se detuvo en seco. El agente de policía le miraba fijamente, con las piernas ligeramente flexionadas, apuntándole con el índice de su mano izquierda, mientras con la diestra acariciaba la culata de su pistola todavía enfundada, una HK USP Compact. La posición de su cuerpo reflejaba la tensión del momento.

– No te atreverás a disparar, hay mucha gente.
– Te lo aviso, si lo haces no me dejarás otra alternativa.
– No tienes por qué hacerlo.
– Son las órdenes. No me obligues, por favor.

El policía se reafirmó en su amenaza desenfundando su pistola. La apuntó contra aquel hombre, a su lado había una mujer y una niña, ambas llorando. El hombre volvió a hablar, en su voz había nerviosismo pero también firmeza.

– Me llamo Raúl, mis padres son de Extremadura. Esta mujer de aquí es mi mujer, Isabel, sus padres son de Andalucía. La niña que se esconde de ti apretándose contra mis piernas es mi hija, Ona. Por favor, míralas bien. Si estamos aquí y vamos a votar es por su futuro, no para hacerte daño a ti ni a nadie.

El policía no contestó. Todo aquello era un sinsentido. Pero tenía una orden explícita y no podía permitir que nadie se la saltara. ¡Qué fácil habría sido enfrentarse contra un encapuchado armado!

– Y ahora observa a tu alrededor. ¿Qué ves? ¿Terroristas? ¿Alguna amenaza a  tu vida?
– Te lo aviso por última vez. Suéltalo o dispararé.

Alguien, dentro de la inmensa cola que se había hecho para votar, comenzó a gritar «Votarem! Votarem!», y al momento centenares de voces le siguieron, firmes, sin miedo.

– Tú decides, yo ya lo he hecho.

Y dicho esto, Raúl dejó de mirar al agente y se dispuso a depositar su voto en la urna. El policía dudaba, su dedo sobre el gatillo también. ¿A quién debía proteger? ¿A quién debía servir? ¿Al pueblo o a la ley? ¿Y qué sucede cuando el pueblo y la ley siguen caminos opuestos? En todo caso, ¿debía pulsar el gatillo?

Publicado en: Castellano, Relatos Etiquetado como: Castellano, Catalunya, Ficción, Libertad, Referèndum

Tu decideixes

30 septiembre, 2017 by JAP Vidal Deja un comentario

– Quiet! No ho facis!

El potencial criminal es va detenir en sec. L’agent de policia li mirava fixament, amb les cames lleugerament flexionades, apuntant-li amb l’índex de la seva mà esquerra, mentre amb la destra acaronava la culata de la seva pistola encara enfundada, una HK USPCompact. La posició del seu cos reflectia la tensió del moment.

– No t’atreviràs a disparar, hi ha molta gent.
– T’ho aviso, si ho fas no em deixaràs una altra alternativa.
– No tens per què fer-ho.
– Són les ordres. No m’obliguis, si us plau.

El policia es va reafirmar en la seva amenaça desenfundant la seva pistola. La va apuntar contra aquell home, al seu costat hi havia una dona i una nena, ambdues plorant. L’home va tornar a parlar, en la seva veu hi havia nerviosisme però també fermesa.

– Em dic Raúl, els meus pares són d’Extremadura. Aquesta dona d’aquí és la meva dona, Isabel, els seus pares són d’Andalusia. La nena que s’amaga de tu estrenyent-se contra les meves cames és la meva filla, Ona. Et demano que les miris a la cara. Si venim a votar, és que creiem que és el millor pel seu futur, no per fer-te mal a tu ni a ningú.

El policia no va contestar. Tot allò era un absurd. Però tenia una ordre explícita i no podia permetre que ningú la hi saltés. Què fàcil hauria estat enfrontar-se contra un encaputxat armat!

– I ara observa al teu al voltant. Què veus? Terroristes? Alguna amenaça a  la teva vida?
– T’ho aviso per última vegada. Deixa-ho anar o dispararé.

Algú, dins de la immensa cua que s’havia fet per votar, va començar a cridar «Votarem!Votarem!», i al moment centenars de veus li van seguir, fermes, sense por.

– Tu decideixes, jo ja ho he fet.

I dit això, Raúl va deixar de mirar a l’agent i es va disposar a deixar el seu vot a l’urna. El policia dubtava, el seu dit sobre el gallet també. A qui protegir? A qui servir? Al poble o a la llei? Havia de prémer el gallet?

Publicado en: Català, Relatos Etiquetado como: Català, Catalunya, ficció, Llibertat, Referèndum

Copyright © 2026 · Infinity Pro on Genesis Framework · WordPress · Acceder

Utilizamos cookies propias y de terceros para garantizar el funcionamiento de la web, medir su uso y mejorar nuestros servicios. Puede aceptar todas las cookies, rechazar las no necesarias o configurar sus preferencias. Política de cookies

Configurar cookies

Necesarias para que la web funcione correctamente. No se pueden desactivar desde este panel.

Ayudan a medir el uso del sitio y mejorar sus contenidos.

Permiten publicidad, medición de campañas o personalización de anuncios.

Guardan preferencias o permiten contenido externo no necesario.