S’ha quedat adormida en aquella sala i potser això no és més que un somni. Un somni molt estrany, això sí, sense menjars saborosos, ni «coses interessants» amb olors cridaneres. Tampoc hi és l’amo. Només una gran foscor tacada per petites llums que brillaven molt llunyanes. «És l’Univers, Neska», va dir una veu des de dins del seu cap, però, una cosa! On era el seu cap? No el trobava, ni tampoc veia ni les seves potes ni la seva cua. Volava sense cos, ignorant cap a on es dirigia.
«No tinguis por bonica, aviat començaràs una nova aventura». De qui era aquesta veu? No era la de l’amo, ni la de cap conegut, o potser sí? Una vegada, recorda, va parlar amb … Una tortuga? Tenia aquesta veu. Ella, llavors, no era una gosseta encara, era una mica més gran, quelcom més poderós, però amb la mateixa bondat dins seu. Tornaria ara a aquella vida? Tornaria a ser una dragona?
Seguia volant i volant dins d’aquella gàbia fosca que esperava acabés d’una vegada , desitjava poder despertar.
I es va despertar, però l’amo no hi era. I tampoc es trobava a casa seva, la que coneixia tan bé perquè hi havia viscut tota una vida. No obstant, encara que aquell lloc li era desconegut, va retrobar-se amb veus i flaires que recordava molt bé i que la van tranquil·litzar. Tornava a tenir un cos però no podia moure’s, alguna cosa havia canviat des que s’adormí.
La Laia estava asseguda sobre el llit dels seus pares, recolzava el seu petit cos de sis anys sobre el peluix gegant. Li va plantar un petó sonor en tots els morros.
– Papà, tu creus que si li faig un petó a la meva Neska, la de debò ho notarà?
– Segur que sí. No m’estranyaria gens que ara l’esperit de la Neska visqui dins del teu peluix. Així que has d’acaronar-la molt, per si de cas.
La Laia va abraçar a la seva peluda mascota sense vida… Sense vida he dit? Potser la vella Neska s’enyori de no poder menjar ni olorar «coses interessants» i, per descomptat, que també trobarà a faltar al seu estimat amo, però està contenta de poder acompanyar a algú que se l’estima tant. S’ha convertit en un peluix feliç.
( En memòria de la gosseta labrador més bonica del món. Tan de bò sigui feliç allà on es trobi)
Deja una respuesta